2011.02.18 – MOVIMENTO SUDTIROLEXE PA LA LIBARTA’

Spread the love
      lo trovi su facebook: clicca qui
      

El Movimento Sudtirolexe pa la Libartà – Aleànsa Lìbara pa el Sud Tiròl "Libartà Sudtiroléxe la xé na aleànsa libaràl – patriòtega ca la dimànda el dirìto l'autodeterminasiòn pal Pòpolo Tiroléxe.

La nòstra Tèra, la xé sòto ocupasiòn dal 1918, ocupà da el stàto taliàn e nàltri a sevitémo conbàtar sta situasiòn d’einjustìsia. Na ròba fa 350 mila tirolìxi de lengoa màre jermànega li vìve in sto teritòrio ocupà da la itàlia e li sèvita lotàr pa mantignìr tradisiòn e costumànse.

Mantignìr coltùra e tradisiòn còntro on stàto stranièro a xé na gràn sfìda. La itàlia la xé deso rente el colàso econòmego e drìo ànca la nòstra tèra, ca la xè rìca, ma ca la sòfre sòto l'incapasità de el stàto taliàn. Segon el nostro sentìr, l'ònega salvèsa la xè la independensa de la nostra tèra da el stàto taliàn.

Inte el 1918, dòpo la 1° goera mondiàl, l'exèrsito taliàn el ga invadesto e ocupà la parte meridionàl de la rejòn Ostrìaca del Tiròl, contro el volèr del presidente Mericàn Woodrow Wilson, ca el gheva dichiarà inte i so coatòrdexe pònti, ca i confìni de la itàlia li gavarìa da èsar sta segnà dài confìni de Pòpoli definìi e ricognosòbili.

Ma el tratà secrèto de Lòndra, co che la itàlia la ga inganà i aleà, el garantìva el "confìne del Brènnero". Sto confìn el divide ncòra ancò el Tirol. El goerno taliàn fasìsta el ga dòpo fèsto patìr la deportasiòn e l'opresiòn al Pòpolo tirolexe. Hitler el gheva concordà co Musolìni l'exìlio dei Tirolìxi, e pa sta raxòn ògni propaganda in favòr del Pòpolo tirolexe la xèra sta proibìa in Jermània e Ostria. Fasìxmo e Nasionàlsolsialixmo li xè i bechìni de la nostra Nasiòn. A no toleremo pì gnisòn estremìxmo polìtego.

Pa consegoensa, i ga sarà le scòle todesche e i ga proibesto de rivèrxarle. I ga italianixà tùti i nòmi todèschi, fin le prìe dei simitèri, e ancò la toponomastega fasìsta la vien ncòra doparà. Ghe xè fìn ncòra i monumìnti fasìsti, mantignìsti co i nòstri schèi. I polìteghi taliani fa l'ex mininstro dèi èstari Gianfranco Fìni, presidente del partìto nèofasista (deso PDL) li mantièn serimònie soleni a la memòria dei soldà fasìsti sòto el "Monumento alla Vittoria" de Bolzàn, capitàl del Sud Tirol.

Sta xènte taliàna la festèja la vitòria contro el nòstro Pòpolo, na vitòria ca storegamente no la xé militàr, parchè fìn dela 1° goèra mondiàl gnànca on soldà taliàn el xèra intrà in Sud Tiròl. L'exèrsito taliàn el ga ocupà el nòstro teritòrio traverso la diplomasìa, traverso le buxìe e i tradimìnti e gnànca co na vitòria militàr fa a vorìa fàr crèdar el "Monumento alla Vittoria".

Ancò, inte el tènpo dei dirìti omàni e de le libartà, el nòstro Pòpolo no el ga gnancòra risevesto el dirìto de autodeterminasiòn. Volemo cusì on referendum a ndo a se dimande al Pòpolo sudtirolexe sa el vol restàr sòto dominasiòn taliàna o tornàr èsar indepandente. El stàto taliàn el ne ga mài parmetesto on refarendum. Libartà pa el Sud Tirol ca no el xé mai stà e mai el sarà itàlia.

Nàltri tolemo exènpio dai prinsìpi dei dirìti omàni. Le nòstre desixiòn le va drìo i prinsìpi del dirìto e de la justìsia.

I nostri obietìvi prìmi a li xé :

1. Autodeterminasiòn

El dirìto l'autodeterminasiòn dei Pòpoli el xè pàrte de l'artìgolo nòmaro on dèi pàti so i dirìti dei omàni e pa sta raxòn espresiòn de libartà ca ògni Pòpolo el pòl rivendegàr. La divixiòn del Tiròl e l'anesiòn del Sud Tirol a el stàto taliàn le xè de le violasiòn dela raxòn e dela legalità, e pi de tùto de la volontà de on Pòpolo. Dal momento de l'invaxiòn taliàna, el Sud Tirol el ga dovesto patìr l'estinsiòn e ancò no el ga gnancòra garansìe pa poder mantignìr la so coltùra e léngoa. El nòstro Pòpolo, el xè na minorànsa inte on stàto forèsto e l'autonomìa da ela sòla no la bàsta mìa pa salvàrlo da l'asimilasiòn e italianixasiòn forsà. Pa sta raxòn, l'ònego metodo ca el podarà risòlvar sta situasiòn, a xé on referendum ca el podarà parmetar de risolvar la chistiòn sudtiroléxe.

2. Nasiòn

Dirìto a la lengoa natìva (màrelengoa). La lengoa natìva el xé l'elemento de identità colturàl nòmaro òn, pa sta raxòn el xè on dirìto fondamentàl. Masa òlte, el stàto taliàn el fà mùro o no vol doparàr la lengoa Tiroléxe, ànca còntro le normatìve del statùto autònomo spesiàl. Pa sta raxòn, se ga da aplegar contròli sevèri so i concòrsi e asegnasiòn de laòri piòveghi e restrisiòn e sansiòn in càxo de violasiòn del dirìto a la màre lengoa. No se tràta de provocasiòn, ma de fàr rispatàr on dirìto. Isteso vàl pa el Pòpolo Ladìno.

3. Na Euròpa pluralistega

Ancò, l'Euròpa la xé ncòra na organixasiòn de stàti e no na comunità de Popoli e de rejòn. L'Europa no la pol restàr na uniòn de stàti fòrti e onifòrmi. La richésa e forsa de l'Europa la xè la pluralità de lengoe e de coltùre. Pòpoli e grùpi etneghi de dimensiòn picenéte li podarà sopravìvar sa a se sarà bòni ricognòsar el valòr de sta richèsa e ca la diversità no la xé na minàsa, ma on valòr.

lo trovi anche su facebook: clicca qui 

 

 

 

Print Friendly, PDF & Email